dimarts, 9 d’octubre del 2012

E.M.Hemingway, l'essència en les lletres


Ernest Hemingway, qui dóna títol a aquest blog, un gran de la literatura del segle passat. “The Old Man and The Sea”, una metàfora de la supervivència de l'essència humana, de l'ànima de l'home; el relat d'un viatge simbòlicament triomfal.
És, la lluita contra la mateixa persona, l'eix vertebrador de l'obra. La lluita d'un vell contra, no el mar, sinó la mar; aquell espai tan apreciat per el protagonista, de la mateixa forma que ho és una dona per l'home. Aquest enfrontament contra la pròpia vida per poder trobar-la de nou; aparentment una paradoxa que trenca esquemes i retorna a l'essencialitat de l'individu, una de les qüestions més importants de la vida, però una de les paraules que menys es treballa. L'essència de les coses és allò que les fa ser com són, i l'essència de la vida és allò que la fa ser com és. Per això, hem de conèixer o trobar l'essència de la vida, de les nostres vides, de cadascú de nosaltres. I no quedar-nos mai en façanes a partir de falsos gustos, aficions o estimacions que convertim ràpidament en essències vitals. No, per mi això no ho són. La música, la literatura, el cinema, són alguna cosa dins la vida, dins la meva vida; alguna cosa molt important, però no l'essència d'aquesta.
Alguns troben l'essència en alguna cosa més metafísica, alguns altres en àmbits professionals i, alguns altres, són escèptics vers aquesta. En quant als primers, els hi diria que obrissin primer els ulls, després la ment i després el cor; a els segons els hi diria que obrissin primer la ment, després el cor, i després els ulls; i als tercers els hi diria que obrissin primer el cor, després els ulls i finalment la ment. És així com s'hi creu i, si es te sort, és així com es troba.
I alguns, hem tingut sort, ja sigui trobant la mar o trobant-la a ella.